[Docscaliu-no-epatents] Dimecres vota el plè del Parlament Europeu les patents de programari.

xdrudis xdrudis at tinet.org
Mon Jul 4 12:58:37 CEST 2005


Després que el comité d'Afers Jurídics del Parlament Europeu votés el
proppassat 20 de juny unes esmenes que canviaven poca cosa de la
proposta radical del Consell per patentar programari (arreglaven
algunes coses i n'empitjoraven altres)[1], aquest dimecres s'espera el
vot al plè del Parlament Europeu a Strasbourg[2], que és el final de
la segona lectura al Parlament Europeu. Però també hi ha rumors que
algú voldria avançar la votació al dilluns (suposo que perquè dimarts
i dimecres hi ha una manifestació a Strasbourg[3] contra les patents
de programari i avui dues concentracions a Madrid[4]).

Si el Parlament rebutja o accepta la versió de la directiva del
Consell ja s'haurà acabat el procediment, però és més probable que
l'esmeni i llavors hi hagi d'haver una segona lectura al Consell i si
cal, un procediment de conciliació i una tercera i última votació al
Parlament i al Consell.

Mini recull de noticies 
-----------------------
Teniu més noticies a 
http://kwiki.ffii.org/SwpatcninoEn

aquí només alguns titulars:

Dues organitzacions de vigilància del la influència política de 
corporacions multinacionals adverteixen de la campanya de propaganda
propatents més aviat enganyosa:
http://www.corporateeurope.org/lobbycracy/prc4c.html
http://www.corporateeurope.org/lobbycracy/C4Cbackground2.html

El eurodiputat popular alemany Lehne, coordinador a JURI que 
va passar per davant de Kauppi, la responsable d'aquesta directiva 
en el grup popular i va pressionar els populars per votar a favor 
de les patents de programari, seria soci i treballaria per 
una empresa d'assessoria legal (sense declarar-ho al Parlament)
amb clients coicindents amb les multinacionals que demanen 
patents de programari
http://wiki.ffii.org/KlausHeinerLehneEn

El PP decideix votar a favor de les patents de programari,malgrat
molts membres del grup popular europeo contraris. 
http://www.hispalinux.es/node/566

Els lliberals estan també dividits, en concret no està del tot 
clar el vot de CiU, però hi ha declaracions bones de lliberals, 
per exemple:

l'eurodiputat Andrew Duff 
http://www.andrewduffmep.org.uk/news/163.html

millor encara les de les juventuts lliberals europees, LyMEC,
presidides per en Roger Albinyana de JNC
http://www.lymec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=346&mode=thread&order=0&thold=0

Hi ha una (altra) protesta a internet en marxa 
http://noepatents.eu.org/index.php/NO_Software_Patents


Esmenes.
---------

S'han presentat unes 178 esmenes, i el Parlament Europeu ha preparat
una bonica pàgina[5] amb enllaços a uns fitxers binaris amb una
representació opaca, ineficient incompatible i no interoerable de les
esmenes. Com que el servidor diu que el tipus Mime és
application/msword no he intentat llegir-los, perquè no hi ha cap
garantia que si no tens el mateix programa, la mateixa versió, els
mateixos tipus de lletra instal·lat i de fet el mateix ordenador que
qui ho ha escrit, puguis veure-ho bé (encara que hi hagi programes que
ho intentin, no hi ha garantia). Penjar aquesta mena de fitxers
contradiu les recomanacions de l'Agencia d'Intercanvi de Dades entre
Administracions, Empreses i Ciutadania (IDABC) de la Unió Europea,
però dóna una idea del què en pot sortir.

He mirat les esmenes que surten a la pàgina (en construcció) de
recomanació de vot de la FFII[7], que no són totes. Sembla que 
la majoria d'esmenes són 6 còpies de les mateixes 21 esmenes[8] d'una
coalició amb eurodiputats de tots els estats i grups polítics. 
També hi ha esmenes pitjors o no tan bones presentades per 
altres eurodiputats i eurodiputades. 

La conclusió és que aquestes 21 esmenes són bones i s'haurien de votar, 
però això no solucionaria el problema. Com diu la pròpia FFII a l'explicació
de les esmenes[9]:

"Tingueu present que el que presentem aquí és només una interpretació
possible de les esmenes. En alguns casos són també possibles
interpretacions menys restrictives. La millora respecte a la versió
del Consell és que el seu text [del Consell] no permet cap
interpretació més que la que obliga a la patentabilitat ilimitada del
programari"

És a dir, si s'aproven totes aquestes 21 esmenes, i es rebutgen les 
dolentes, i el resultat de la votació és el millor possible, i si no 
hi ha més esmenes presentades o que es puguin presentar (sembla que 
ja no se'n poden presentar més, ara), el resultat seria una directiva
que no definiria amb precisió si el programari es pot patentar o no.
Admetria les dues interpretacions. 

Per aturar les patents de programari faltarien esmenes que diguessin que:

- La invenció és el mateix que la contribució tècnica (el que has inventat
és el que aportes a la tècnica).

- Les parts no tècniques de la contribució que fa una patent no formen
part de la contribució tècnica (o bé canviar en "comprise" de l'esmena
de la coalició  a l'article 2.b per "consists of").

- I seria bó definir "indústria" com producció de bens materials i
no inmaterials.

Les bones esmenes encara permeten considerar que la contribució
tècnica té una part no tècnica, i això permetria considerar que una
patent que reivindiqui ordinadors programats sense especificar res de
l'ordinador (per cobrir-los tots) i on només el programa és nou,
podría dir que la combinació ordinador+programa és la contribució
tècnica. Si dius que la part no tècnica no val, llavors el programa no
pot ser part de la contribució tècnica i l'ordinador no és diferent de
l'estat de la tècnica. Tal com està (com estaria si el resultat de la 
votació és el millor possible) permet les dues interpretacions i
per tant no atura les patents de programari, només no assegura que
n'hi hagi d'haver.

Com que les esmenes presentades no asseguren que no hi haurà patents
de programari (només eviten que sigui obligatori acceptar-les), aprovar
la directiva, fins i tot amb aquestes esmenes, no fa que canvi la situació,
no assegura res, seguim sense saber si hi haurà patents de programari o no.
Una boona directiva seria millor que rebutjar la directiva, però amb la 
informació disponible ara mateix sembla que una bona directiva ja no és 
possible. La millor directiva que pot votar el Parlament Europeu no 
prohibiria inequívocament les patents de programari. 

Rebutjar la directiva té el mateix efecte, que ens quedem amb la llei
actual que diu que el programari no es pot patentar i l'Oficina de la
Patent Europea que el permet patentar. Per evitar les patents de
programari cal posar sota més control democrátic l'Oficina de la
Patent Europea, etc.  La diferència és que si el Parlament Europeu
rebutja la directiva ara s'assegura que queda rebutjada (si ho he
entés bé) i si l'esmena pot ser que el Consell la torni a esmenar i
que de la conciliació en surti alguna cosa que imposi patents de
programari.

Per tant les esmenes més importants que s'han de votar són les dels
verds, lliberals i Independència i Democràcia números 62,65 i 71 que
són una moció per rebutjar la directiva. A més de votar per rebutjar-la
cal que els eurodiputats votin les millors esmenes i rebutgin les pitjors
per assegurar-se que si no hi ha prous vots per rebutjar la directiva, 
el contingut sigui el millor possible. 

I per a que s'aprovi res calen 367 vots, les abstencions i absències 
compten a favor del Consell, per tant cap eurodiputat o eurodiputada
pot "passar", faci el que faci serà responsbale de que s'aprovi 
una esmena o no (o tota la directiva). 

(Nota: els números d'esmenes de JURI estan una mica confusos: 
aquí escric X = JURI Y on X és el número que apareix a la recomanació
de vot de la FFII a http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn i 
Y és el número que apareix a l'informe de JURI de 20.6.2005
a http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/amends05/juri0504/20050620txtadopteJURIen.pdf
en cas de dubte useu el número d'article o de considerant, o l'explicació )

Les esmenes que no són de juri només tinc la numeració de 
http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn 
Les esmenes que falten no les he trobat en un format legible.

Això vol dir que cal votar SÍ a 

Rebutjar la directiva

62=65=71

Article 1

40 = 72 = 93 = 114 = 135 = 158

14=JURI 15 (només si no surt la 40)

Article 2

41 = 73 = 94 = 115 = 136 = 159 

15 = JURI 16 (només si no surt la 41 i si votar aquesta no impedeix votar la 41)

42 = 74 = 95 = 116 = 137 = 160 (insuficient per evitar caracterísitiques no tècniques a la 
contribució tècnica però no hi ha res millor)

16 = JURI 17 (només si no surt la 42 i votar aquesta no impedeix votar la 42, no gaire bona, però millor que el Consell)

43 = 61 = 75 = 96 = 117 = 138 = 161 

17 = JURI 18 (només si no surt la 43 i si votar aquesta no impedeix votar la 43)

18 = JURI 19

19 = JURI 20 

45 = 77 = 98 = 119 = 140 = 163 (falta dir que la contribució tècnica ha de ser 
a més de nova i inventiva susceptible d'aplicació industrial, perquè no sembli que 
contribució tècnica és diferent d'invenció, però no hi ha res millor).

156 

Article 4

46 = 78 = 99 = 120 = 141 = 164

157 (les dues són bones, potser la 46 una mica millor, ha de sortir alguna de les dues)

47 = 79 = 100 = 121 = 142 = 165 (potser es podria dir millor, però està prou bé, no sé
si queda prou clar que "better algorithm" vol dir qualsevol algorisme, perquè sempre
hi pot haver algorismes pitjors que qualsevol, i que "applied natural science beyond
the improvement of data processing efficiency" vol dir que si aconsegueixes calcular
més depressa perquè fas maquinari més ràpid (per exemple trnasistors que conmuten més
depressa, ordinadors òptics, etc.) això sí que és patentable però calcular més ràpid 
amb programes millors no (això no és fer anar més de pressa l'ordinador, sinó resoldre
el mateix problema amb menys ús de l'ordinador). En qualsevol cas el text del Consell
és horrible com explica la justificació d'aquesta esmena, i s'ha de substituir de 
totes totes.

59 = 91 = 112 = 132 = 154 = 177 (no tinc clara la numeració, vull dir la que diu 
"Computer-aided inventions are not considered to make a technical
contribution merely because they make better use of data-processing
resources such as processing time or storage space"
 
Article 5

22= JURI 23

48 = 80 = 101 = 122 = 143 = 166

49 = 81 = 102 = 123 = 144 = 167

Article 6

50 = 82 = 103 = 124 = 145 

Considerant 5

1 = JURI 1

Considerant 6

51 = 83 = 104 = 125 = 146 = 169

Considerant 7

52 = 84 = 105 = 126 = 147 = 170

Considerant 8 

2 = JURI 2 
3 = JURI 3

Considerant 9 

53 = 85 = 106 = 127 = 148 = 171

Considerant 10

54 = 86 = 107 = 128 = 149 = 172

Considerant 11

5 = JURI 5

60 = 92 = 113 = 134 = 155 = 178 (una mica millor JURI 5, perquè no sembla que 
només calgui tecnicitat per patentar, però igualment 60 tampoc diu "només cal")

Considerant 13

56 = 88 = 109 = 130 = 151 = 174

Considerant 15 

8 = JURI 8

Considerant 16 

57 = 89 = 110 = 131 = 152 = 175

Considerant 19 

58 = 90 = 111 = 132 = 153 = 176 (S)

Considerant 20 

11 = JURI 11 

Considerant 21

12 = JURI 13 No ho tinc clar. la FFII diu que sí, doncs potser té raó. 



Cal votar NO a 
Article 3 
20= JURI 21 

Article 5

66 (és una versió feble de reivindicacions de programa, que prohibiria
la circulació o importació de programes patentats per l'UE, fins i tot
per fins de recerca o ensenyament, però permetria exportar-los). No és tan
horrible com el text del Consell, però no és bo.

64 Fora de lloc i introdueix el greu error de dir que una invenció pot 
ser coberta per drets d'autor. Els drets d'autor s'han de reservar per
creacions informacionals, i les patents per invencions materials. Barrejar-ho
pot portar malentesos. Malgrat que una invenció assitida per ordinador
pugui necessitar un programa i el programa quedi sota drets d'autor, 
això no fa que la invenció quedi sota drets d'autor.

23 = JURI 24 aquesta és casi igual. No diu gran cosa nova, però suggereix
que en algun cas l'ús de programari podria violar patents, i no cal 
arriscar-se. Naturalment que si es patenta un procés industrial que aprota
nou coneixements de forces de la natura, l'ús d'un programa per controlar-lo
pot participar en la violació de la patent, però tampoc és que la violació 
consisteixi en usar el programa sinó en realitzar el procés industrial nou.

24 = JURI 25 . Coonseqüència de que l'article 5.2 (reivindicacions de programa)
s'ha de substituir (o eliminar). 

Article 6

25 = JURI 26
67 
63  
els tres anteriors imposen pagament de llicències per complir estàndards, i 
per tant impedeixen estàndards oberts segons la definició de l'UE [10]. 
Els standards sota llicència RAND (Reasonable and Non Discriminatory) 
no són raonables perquè discriminen tothom que vulgui distribuir el seu
programa de franc (shareware com el principal navegador europeu, Opera, 
i altre programari privatiu gratuït, programari lliure, etc.). En productes
físics on el cost de fabricació és no nul, potser es pot afegir una mica
de cost per pagar patents, però en bens informacionals que tenen cost de
reproducció 0 no es pot. Aquestes esmenes ofereixen una falsa solució 
a la interoperabilitat.

68 . Igual que les anteriors, amb l'avantatge que incentiva a que les
organitzacions d'estandarització i les empreses que hi participen 
informin a temps de les patents que afecten l'estàndard, però fomenta
que aquestes institucions adoptin llicènices RAND i per tant generin 
estandards no oberts [10]. 

Considerant 10

4 = JURI 4 Els problemes tècnics no han de determinar la
patentabilitat.  La societat vol solucions, no problemes, s'han de
concedir patents per solucions tècniques, no per solucions qualssevol
a problemes tècnics.  Sovint es pot resoldre un problema tècnic amb
mitjans tècnics coneguts i solucions no tècniques noves, però patentar
això no provoca més innovació sinó menys. Les "consideracions tècniques"
sobre com funciona un ordinador són una de les excuses de l'OPE 
per patentar programari.

Considerant 12 

6 = Juri 6 Raonament circular. En algun lloc diu que una contribució 
tècnica ha de ser inventiva i aquí diu que per ser inventiva ha de 
fer una contribució tècnica. El correcte és contribució tècnica = 
invencio  nova, inventiva i amb aplicació industrial . Si no és 
tècnica no és invenció ni contribució tècnica (no és d'un camp patentable).

Considerant 14

7 = JURI 7. No s'enten gaire. Però els efectes tècnics són una excusa 
de l'OPE per patentar programari i els "efectes físics" potser acabin
igual. Segurament la intenció és bona. Però si una cosa no queda clara és
millor no posar-la per eliminar incertesa jurídica. 


Considerant 20

69 (té a veure amb les esmenes a l'article 6). En particular aquesta
esmena introdueix una definició de "estàndard obert" pitjor de la 
de l'IDABC de la Comissió[10].

JURI 12 . No diu res massa útil i inclou a pressuposició que a priori
tota la propietat intel·lectual és bona per a les PiMES. Això depen 
de com es legisli, hi ha possibilitats de que sigui bono o no. Els 
jutges no haurien de jutjar pressuposant que el legislador vol com més
propietat intel·lectual millor (en particular si es fa l'abús freqüent
d'incloure la propietat industrial en la propietat intel·lectual). 


Tant és el que es voti a 

Article 3 

21=JURI 22 (el requeriment de divulgar la invenció ja és present a la llei, no aporta 
res ni espatlla res).

Considerant 15

JURI 9. No entenc la diferencia entre el singular i el plural de "reivindicacions"
JURI 10 . El que diu ja està en la llei, no veig que arregli ni espatlli res. 

Considerant 20 

70 No n'estic molt segur. Entra al paquet d'interoperabilitat sota RAND, però 
ofereix una definició de RAND força millor del normal. No queda clar, però,
qui pot exercir l'"opció" de que hi hagi condicions compatibles amb "open-source".
Tampoc queda molt clar que el freeware i el shareware surtin ben parats, tot i 
que el "There should be no de facto discrimination between different development and 
licensing models" sona bé. Per acabar de funcionar caldria una definició de
"open source" amb valor legal. No acaba de ser ideal. Però potser val la pena.

Considerant 21 

13 = JURI 14 . No veig que sigui molt útil ni perjudicial. No fa cap mal fer 
informes però sempre depen de com es fan...


Referències
-----------

[1] Votació de JURI
http://caliu.info/?p=374

[2] Ordre del dia del plè del Parlament Europeu
(dimarts de les 9:00 a les 11:30 debat i dimecres votació)
http://www2.europarl.eu.int/omk/sipade2?PUBREF=-//EP//TEXT+AGENDA+20050705+SIT+DOC+XML+V0//ES&L=ES&LEVEL=3&NAV=S&LSTDOC=Y

[3] Manifestacions a Strasbourg contra les patents de programari
http://noepatents.eu.org/index.php/StbDemo050604

[4] Concentracions a Madrid avui davant de les seus del PP i del 
PSOE (però el PSOE sembla que votará raonablement bé).
http://wiki.ffii.org/DemoPP050704Es
http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2208

[5] Pàgina del Parlament Europeu on no s'han publicat les 
esemenes però ho han penjat fitxers en formats estranys
http://www2.europarl.eu.int/sce/server/internet/amend_motions_texts/sce_amend_motions_texts_main_02.jsp?ref=A6-0207/2005

[6] Recomanacions de la Commissió Europea (IDABC)
http://europa.eu.int/idabc/en/document/2317/5644

[7] Recomanacions de vot de la FFII
http://wiki.ffii.org/Plen05En 

[8] Nota de la FFII sobre les 21 esmenes de la coalició
http://wiki.ffii.org/AmPlenPr050701En

[9] Explicació de la FFII sobre les 21 esmenes
http://wiki.ffii.org/AmPlenExplanation05En

[10] definició d'estàndard obert de la Comissió
http://europa.eu.int/idabc/en/document/3473

Per tal d'assolir interoperabilitat en el context
de serveis electrònics de l'administració pública pan-Europeus,
cal que les recomanacions es centrin en estàndards oberts.
Les característiques mínimes que una especificació i els
documents que la sostenen han de complir per ser considerats
un estandard obert són les següents:

- L'estandard l'adopta i el mantindrà una organització sense
ànim de lucre, el seu desenvolupament progressiu transcorre en
base a un procés de decisió obert disponible per a totes les
parts interessades (decisions per consens o majoria, etc.).

- L'estandard ha estat publicat i el document d'especificació
de l'estàndard està disponible o bé de franc o bé per un preu
nominal. Tothom ha de ternir permís per copiar-lo, distribuir-lo

i usar-lo sense pagar cap preu o per un preu nominal.
- La propietat intel·lectual - és a dir patents possiblement presents
- de (parts de) l'estàndard es posa irrevocablement disponible sense
pagament.

- No hi ha restriccions en la reutilització de l'estàndard


-- 
- jo també vull una Europa lliure de patents de programari  -
--------------------------------------------------------------
 EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
--------------------------------------------------------------
http://patents.caliu.info

Xavi Drudis Ferran
xdrudis at tinet.org




More information about the caliu-patents mailing list